El títol, Let Us Face the Future, reprodueix l’eslògan del partit laborista per a la campanya electoral de 1945, que sorprenentment va comportar la derrota dels conservadors liderats per Winston Churchill. El relleu laborista va inaugurar l’Estat del benestar al Regne Unit, amb canvis en la societat britànica que van fer possible l’explosió de creativitat i de llibertat del Londres dels anys seixanta. Aquests canvis, que també es van palesar en l’art del moment, conformen el tema central de l’exposició.
Per exemple, l’audaç exploració de la pròpia sexualitat per part de David Hockney, la revolució escultòrica d’Anthony Caro o les pintures òptiques de Bridget Riley. Entre els artistes més destacats, hi ha també Eduardo Paolozzi, un escocès d’origen italià que amb Bunk, els seus collages iniciats el 1952, avançà el que seria el pop art, i Richard Hamilton, autor el 1956 del collage Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing, considerada la primera obra del moviment pop britànic.
A l’entorn de l’exposició s’ha programat un cicle de conferències i workshops: ART, ESTÈTICA I POLÍTICA, amb la col·laboració del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que tindrà lloc a l’Auditori de la Fundació entre el 6 d’octubre de 2010 i el 16 de febrer de 2011.
Per més informació:
Fundació Miró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada