Cabello i Carceller: ARCHIVO.DRAG MODELOS

Cabello i Carceller questionen els estereotips masculins i femenins. Art militant anomenat queer, per provocar el debat entre el que es femeni i el que es masculi

La galeria Joan Prats de Barcelona presenta aquesta exposici'o del 16 de setembre fins finals d’octubre del 2010, 


 L’exposició de Cabello/Carceller, Arxiu: Drag Models, es un treball fotogràfic sorgit de l’anàlisi de la influència que poden tenir els models cinematogràfics en la gènesi de noves estètiques en l’imaginari col·lectiu, explorant la possibilitat de modificar discursos principals, actuant des de les micropolítiques. Arxiu: Drag Models es presenta com a una galeria de retrats realitzats en diversos països, a través dels quals es rastregen les empremtes de la influència cinematogràfica en la representació de masculinitats alternatives. Aquestes històries secundàries ens permeten descobrir rols identitaris que han estat refutats durant massa temps i estigmatitzats des del punt de vista de les estètiques hegemòniques. 

Drag Modelos’ ens parla de la densitat de la sexualitat de la dona.
Cabello/Carceller. Galeria Joan Prats. Rbla. de Catalunya, 54.
Fins al 30 d’octubre 2010

A la sala de Rambla de Catalunya, les dones retratades per Ana Carceller (Madrid, 1964) i Helena Cabello (París, 1963) oculten una “incòmoda” feminitat en espais privats sota l’aparença d’artistes i actors (David Bowie, Brad Pitt, Marlon Brando, James Dean, Colin Farrell), models triats de ben segur per la neutralitat andrògina, encara que la majoria de les fans i el gran públic els assumeixin com a masculins.

Igual que la pintora del segle XIX Rosa Bonheur, que es disfressava d’home per poder visitar escorxadors i hipòdroms i, d’aquesta manera, estudiar més bé els animals que dibuixava, aquestes dones anònimes identificades com a homes proven de trencar una tradició —encara vigent— que les havia obligat a abstenir-se de representar certs rols de manera lliure.

Drag Modelos ens parla de la densitat de la sexualitat de la dona i d’un emmascarament del gènere sense costos, en el sentit que li va donar l’assagista Joan Rivière el 1929 al llibre Womanliness as a Masquerade: “La feminitat es pot portar com una màscara, el lector es pot demanar on marca la línia entre la feminitat autèntica i la farsa. El meu suggeriment —afirmava— és que aquella línia no existeix; radicals o superficials, feminitat i farsa són una mateixa cosa”. EL PAÍS- ÁNGELA MOLINA 16/09/2010