L’exposició, organitzada conjuntament per la Tate Modern de Londres i la Fundació Joan Miró de Barcelona, aplega més de cent-cinquanta obres de l’artista i demostra que la seva tendència a l’aïllament contemplatiu anava acompanyada d’una resposta coherent enfront dels esdeveniments. Miró va viure uns temps turbulents i no va ser immune als seus efectes. Malgrat el seu instint per allunyar-se’n, admetia que «no hi ha cap torre d'ivori» i que «l’escala de l’evasió» ha d’estar ben arrelada en la realitat per conduir a la creativitat.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRM-90-36KPrA72t3Cau9kll22RoKSID8_JMgTkJZXitFIpjsXu0n8010bBgOcXv1kp-HJfKuDXGY0-GoM8XSMK82cjI4zQzw006dmpu2uZEbvdmc89hOJDOPszcNR5mRGU74q0d8r1AJX/s200/0628.jpg)
L’exposició examina aquells moments, al llarg de la dilatada trajectòria de Miró, que posen de manifest el compromís de l’artista amb el seu temps
Més informació: http://www.fundaciomiro-bcn.org/
1 comentari:
A mi l'art, la creativitat, la combinació de color, allò que considero bell... em crea plaent evasió.
Petonet!
Publica un comentari a l'entrada